Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar.
Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de
pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
i assentar els peus en terra i
proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer.
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol (1981): "Ara
mateix",
del llibre L'ambit de tots els àmbits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada